Aquest cap de setmana del 14 i 15 de maig ha estat marcat per una gran activitat hípica. Des de divendres, la Fira del Cavall de Barberà i la Fira de Sant Isidre a Cardedeu, dissabte començava la jornada doble a Can Tramp, diumenge el raid de la ONCE, ja un clàssic a les nostres instal·lacions... però la noticia més important i més trista és la que acapara a tots els seguidors del CEEC: per primera vegada, des de la consolidació de l'equip absolut del CEEC, hem perdut la Lliga. No vull menysprear als jugadors que van estar a Barberà ni als que han jugat i s'han deixat la pell al camp aquest cap de setmana, però permeteu-me parlar avui del nostre equip de primera per excel·lència.
 |
Miquelet 2004 |
El Miquelet, fill de Can Tramp, un referent per a molts i un gran amic per a molts altres. Un entrenador únic per a totes les disciplines i un exemple a seguir d’esportivitat i bon fer. En Gil, el llarg de la Garriga que molts no recordem tant alt des de sempre. Va començar a muntar a Can Tramp quan el Miquel encara no tenia gairebé bigoti i des de sempre ha estat un company de jocs i un amic inigualable. L’Alvarito, l’entremaliat per excel·lència, simpàtic com ningú, sempre ha sabut guanyar-se a tothom i fer-se estimar com cap altre. I el Carles, un altre clàssic de la colla, actiu i esbojarrat, un cul inquiet que ja des de ben petit havia volgut ser ferrador (bé, després que els seus pares el convencessin que ser torero era una opció perillosa).
 |
Gil 2003 |
Tots quatre de la cantera, formats, i m’atreviria a dir que també criats, a Can Tramp, són, a dia d’avui, uns dels millors jugadors que coneix el horseball. I aquest any 2011, després de tants anys de monopoli del lideratge, han perdut la Lliga. No discutirem sobre arbitratges, sobre targetes ni sobre altres excuses per intentar justificar la segona posició. Han perdut. Hem perdut. Però els més grans cauen un dia o altre i no s’ha de buscar culpables, senzillament són humans.
 |
Carles 2003 |
 |
Alvarito i Miquel 2003 |
Crec sincerament que ens han donat una lliçó que, a dia d’avui, no ens ha donat cap altre equip. Una lliçó de bon joc, una lliçó que tots, grans i petits, hem de saber veure. Ni un crit, ni una discussió a l’àrbitre. Ni un insult, ni un mal gest. Esportivitat, bon joc i una sang freda com ningú. Sí senyors, a mi, m’heu guanyat. Moltes felicitats per tot això i per molt més, i molta sort per tota la carrera esportiva que teniu davant. Moltes gracies a tots els que heu arribat a llegir totes aquestes paraules, que una servidora que porta Can Tramp al cor, us ha escrit tan bé com ha pogut.
Només acabar amb una frase del mestre Guardiola: “Si perdeu, sereu els millors, si guanyeu sereu eterns”. Nosaltres, avui, ens hem de conformar amb ser els millors. Felicitats Malla!